L’ONG MANS MERCEDÀRIES RECORDA LES MERCEDÀRIES MISSIONERES QUE ENS HAN DEIXAT

L’ONG Mans Mercedàries recordem avui, molt especialment a la Pilar Tejero, Mercedària Missionera que va passar molts anys de la seva vida a Africa, i que aquesta setmana ens ha deixat. La Pilar Tejero va passar molts anys de Missió Mercedària a Moçambic, on va ser formadora de juniores, on va realitzar treball de Pastoral i es va dedicar a ajudar als més necessitats. L’any 2009 les voluntàries i voluntaris de l’11è Camp de Treball de l’ONG Mans Mercedàries, vam coincidir amb ella a Beira i vam poder veure la seva gran tasca missionera a Matacuane i Macurungo i vam poder compartir amb ella la inauguració del Centre Irma Maria Felisa a N’Kondedze.  Actualment la Pilar Tejero estava a la Comunitat de les Mercedàries Missioneres de Zaragoza i els membres de l’ONG Mans Mercedàries la trobàvem cada any quan anàvem a fer les xerrades dels Camps de Treball. Des de l’ONG Mans Mercedàries pregarem per ella. Que descansi en Pau.

Volem aprofitar per tenir un record a altres Mercedàries Missioneres que ens van deixar i que van ser Models de Vida i figures clau per a l’ONG Mans Mercedàries:

Un record i una pregària per a la Maria Felisa Martín, una de les 4 Fundadores de les Missions Mercedàries d’Àfrica. L’ONG Mans Mercedàries va sorgir després d’haver estat un estiu a la leproseria de N’Kondedzi amb la Maria Felisa, la fundadora d’aquesta leproseria en mig de la selva. La Maria Felisa era infermera de lepra i va saber acollir i acompanyar als leprosos quan els van fer fora dels hospitals perquè la lepra ja era una malaltia curable; com que ningú els volia a prop, ella va decidir buscar un lloc lluny de la ciutat on poder crear una aldea per a viure tots els leprosos. Prop del riu N’Kondedzi la Maria Felisa va traslladar tots els leprosos i va néixer l’aldea de N’Kondedzi. La Maria Felisa va dedicar tota la seva vida a cuidar els leprosos i a anar per «les aldeias» a curar els malalts de lepra fins que va morir a Beira (Moçambic) el 2002 a causa d’una malària. Tothom ho vam sentir molt, perquè per a nosaltres era un model de vida i de generositat. Ella és la que ens va dir que «els nostres ulls miressin bé tot i que denunciéssim les injustícies i la misèria d’Àfrica». Quan vam tornar a casa, després d’aquell estiu a la leproseria de N’Kondedzi, va néixer l’ONG Mans Mercedàries.

Un record i una pregària per a la Inés Ormaechea, una de les 4 Fundadores de les Missions Mercedàries d’Àfrica. La Inés va dedicar la seva vida missionera a ajudar les persones d’Alto Molocue a Moçambic. Un lloc on la SIDA va ocasionar una gran mortalitat. Un lloc on el 87% de la població tenia SIDA. En aquesta terra la Inés va fer d’infermera, va dur el treball de Pastoral i també va ser a prop de la gent més pobra i més necessitada. l’ONG Mans Mercedàries vam coincidir amb ella a Barcelona ja que quan vam estar de Camp de Treball a Moçambic, ella va haver de deixar Àfrica per qüestió de salut. La Inés va morir el 2009 quan estava a Espanya molt delicada de salut.

Un record i una pregària per a la Mercè Fló. La Mercè Fló va passar tota la seva vida de Mercedària Missionera a Moçambic, treballant per ajudar els més necessitats i ajudant les nenes de l’Orfenat de Katembe, «El Lar Tiberíades». La Mercè és la gran artista i pintora de les Mercedàries Missioneres. La seva gran afició era pintar la Mare de Déu de la Mercè Africana. Totes les comunitats de Moçambic, Angola i Kenya tenen pintures de la Mercè Fló. Els voluntaris i voluntàries de l’ONG Mans Mercedàries vam coincidir amb ella en el 4t i 11è Camps de Treball de l’ONG. I vam poder veure la gran tasca missionera que duia a terme a Katembe i vam poder admirar les seves pintures de la Mare de Déu de la Mercè Africana. La Mercè Flò va morir a Katembe (Moçambic) l’any 2010, i va deixar una gran obra a Àfrica.

Un record i una pregària per a l’ Anunciación Palacios, una de les 4 Fundadores de les Missions Mercedàries d’Àfrica. Irmá Palacios, com li deien sempre, va començar les seva Missió a l’Àfrica per Moçambic, on van arribar les quatre fundadores amb un vaixell que va sortir de Portugal. Les fundacions de les nostres Mercedàries Missioneres a l’Àfrica  van començar per Moçambic, i anys després van iniciar les Missions a Angola. L’Anunciación Palacios era tècnica dentista i infermera i va dedicar tota la seva vida a curar els malalts que arribaven a la Missió i al treball de Pastoral del barri. Els voluntaris i voluntàries de l’ONG Mans Mercedàries vam coincidir amb la Palacios a Angola en el 2n, el 7è, el 13è i el 19è Camps de Treball de l’ONG. Sempre que ens trobàvem amb la Palacios apreníem molt dels seus consell i experiència de la seva vida a l’Àfrica. L’Anunciación Palacios va morir el 2015 i moltíssima gent la va plorar per tot el què havia fet a l’Àfrica.

Un record i una pregària per a la María Abella, una de les 4 Fundadores de les Missions Mercedàries d’Àfrica. La María era infermera i tècnica mèdica. Va dedicar tota la seva vida missionera a cuidar els malalts i sobretot a ajudar les nenes i nens desnodrits i amb risc de vida. Ella va ser el nostre primer contacte a l’Àfrica, la primera veu que ens explicava que si volíem anar a Moçambic, havíem d’entendre la duresa d’Àfrica i que la mort era molt a prop de les persones. Amb ella, les voluntàries i voluntaris de l’ONG vam coincidir l’11è Camp de Treball, quan vam estar a Matacuane i Macurungo i vam poder veure la gran tasca mèdica que duia a terme i també la gran feina de formació de les juniores. La Maria ens va deixar la passada tardor i llavors ja era a la comunitat Mercedària de Sant Gervasi de Cassoles, on la trobàvem cada any quan anàvem a fer les xerrades dels Camps de Treball i ella recordava sempre Àfrica amb enyorança, la terra que tant estimava, però que va haver de deixar per salut.

DES DE L’ONG MANS MERCEDÀRIES VOLEM AVUI TENIR UN RECORD PER A TOTES ELLES, PER SER UN MODEL DE VIDA, UN MODEL DE MISSIÓ MERCEDÀRIA I SOBRETOT UN MODEL DE GENEROSITAT I AMOR.

 HAN DEIXAT LA SEVA PETJADA  PER ÀFRICA.

QUE DESCANSIN EN PAU.