LES VOLUNTÀRIES I VOLUNTARIS DEL 32è CAMP DE TREBALL DE L’ONG MANS MERCEDÀRIES A KENYA, JA HEM TORNAT A CASA
Aquest any tornàvem a Kenya, una terra màgica, de gent acollidora i molt bona que ens esperaven amb els braços oberts. Tornàvem a Kenya per fer el Projecte del “Playground Sister Carmen Acín” de l’Escola Lutgarda d’Ongata Rongai i fer-ne la inauguració d’aquest primera fase.
Aquest repte d’acabar les obres del “Playground Sister Carmen Acìn” era complicat perquè el cost de la construcció suposa molts diners, però una part del repte l’hem aconseguit aquest hivern i primavera gràcies a les moltíssimes persones generoses i solidàries que van respondre a la nostra crida per Kenya. Van ser tantes les persones que van ajudar, que es va poder fer la inauguració de la Primera Fase del “Playground Sister Carmen Acín”. Com diuen a Kenya «God is good all the time» (Déu és bo sempre) i segur que Déu ens va ajudar a arribar al cor de tantes persones generoses i de tantes Mans Mercedàries.
Teníem el primer repte superat, però cal acabar la Segona Fase del “Playground Sister Carmen Acìn” que si Dèu vol i rebem els mateixos ajuts que aquest curs, podrem finalitzar l’estiu 2027 quan tornarem de Camp de Treball a Kenya.
L’Equip de Voluntaris i Voluntàries teníem les nostres pors, donarà temps d’acabar la primera fase? Podrem inaugurar?
I com sempre, quan arribes a Kenya, totes les pors se’n van, desapareixen. Quan a l’aeroport ens van rebre les nostres Sisters of Mercy i ens van abraçar, les pors de si podríem o no acabar la primera fase del “Playground Sister Carmen Acín” i de si el podríem inaugurar, les vam deixar enrere.
Amb els dos busos furgoneta de l’Escola conduits per l’Isaac i el Picktoo, vam arribar a Ongata Rongai, nosaltres i tots els equipatges que dúiem l’Equip de Kenya’26. Davant els nostres ulls va aparèixer l’Escola Lutgarda, i la Primera Fase del “Playground Sister Carmen Acín” ja quasi acabat . Tots estàvem molt emocionats i amb forces per aconseguir adequar, pintar i decorar totes les tanques de fora de l’Escola i els patis.
Els nens i les nenes ja ens esperaven, de fet, esperaven les voluntàries i voluntaris dels anys anteriors , d’aquells voluntaris solament hi erem el Ton i la Montse, però amb els nous voluntaris i voluntàries va ser increïble. Vam fer jocs, tallers i vam ballar com sempre fem en cada camp de treball, aquest any ha tocat la cançó “Dai Dai” de la Shakira, ja que quan érem allà coincidíem amb el Mundial de futbol, i aquesta és la cançó oficial. Els nens i les nenes estaven tan entusiasmats ballant i ballant que era l’hora de plegar i ells volien seguir. I vam poder repartir els regals que portàvem als nostres equipatges i que ens havia donat molta gent i entitats molt generoses. Tothom va estar molt content i agraït, nens, nenes, treballadors i treballadores i religioses; fins i tot, els dies següents molts pares i mares ens venien a donar les gràcies personalment pels regals que havien rebut les seves filles i fills.
Els professors i altres treballadors de l’Escola ja ens esperaven, per tornar a fer plegats tallers, jocs, balls i conviure i compartir moments de celebracions i festa.
La gent del barri ja ens esperava. «Feel at home» ens van tornar a dir, com sempre, sentiu-vos com a casa vostra. I és que tornar a Ongata Rongai és com tornar a casa, amb els nostres amics del barri.
Les Sisters of Mercy ja ens esperaven perquè ens estimen molt i ens ho demostren sempre que anem a Kenya, ens cuiden, ens ajuden i estan sempre per nosaltres.
Retrobar-nos amb tothom, caminar pel barri, veure els animals, visitar els Maasai… és tornar al mon màgic de Kenya.
I va arribar el dia de la inauguració d’aquesta primera fase, a les cinc del matí, les cuineres, les professores i algunes de les nostres mercedàries van començar a fer el dinar; un dinar de celebració, un dinar que havia de ser per 230 alumnes, 22 professors, professores i altres treballadors i treballadores de l’escola, les Sisters of Mercy i nosaltres, els voluntaris i voluntàries; també estàven convidats l’enginyer i els altres treballadors de l’obra. Els nens i les nenes van arribar a les set del matí, i van començar a assajar els balls i cançons que farien després. Nosaltres vam ser els encarregats de guarnir amb gerlandes el “Playground Carmen Acín”. Tots els nens i nenes van portar la seva cadira de la classe i tot l’alumnat de Lutgarda School va omplir el pati “Sister Carmen Acín”. Van començar els balls i cançons de tots els cursos, que van ser molt aplaudits per tohom, els professorat i resta de treballadors i treballadores de l’escola ens van regalar una manta maasai a cadascú i vam ballar tots plegats, va ser genial.
Després dels parlaments d’inauguració que van fer Sister Assumpta, Sister Bridget, Sister Nelly, Sister Floriana i Ton Toset; tot seguit es va passar a descobrir la placa de ceràmica, que com cada any ens fa l’Encarna Montroig, ceramista de Martorell, amb el nom del pati i els escuts i logos de l’orde de la Mercè, l’ONG Mans Mercedàries i l’Ajuntament de Martorell. El nom de Carmen Acín representa un homenatge a la Mercedària Missionera que va ser fundadora del Lar Tiberíades de Katembe, del Centre Infantil de Katembe i iniciadora del Projecte de l’Escola Lutgarda de Kenya. Els encarregats de descobrir la placa van ser Sister Floriana Alberto, superiora de la comunitat i directora de l’Escola i el Ton Toset com a President de l’ONG Mans Mercedàries.
L’endemà vam fer una sortida molt especial amb tots els nens i nenes i el personal de l’Escola a Two Rivers Park, un parc d’atraccions que hi ha a Nairobi. On tothom s’ho van passar molt bé. Aquesta excursió va ser un regal de l’ONG Mans Mercedàries per a tots els nens i nenes de l’Escola.
Ahir a la nit vam tornar a casa, i ens van rebre a l’Aeroport totes les nostres famílies, i vam tornaR contents d’haver pogut inaugurar la Primera Fase del “Playground Sister Carmen Acín” de l’Escola Lutgarda d’Ongata Rongai, perquè era el somni de la Carmen Acín, la Mercedària Missionera que ens va deixar el 2022 per causa del Còvid i que va ser la iniciadora del Projecte; era el somni també de les Sisters of Mercy que han tirat endavant aquest Projecte des del 2015; el somni de les famílies i nens i nenes d’Ongata Rongai que volien tenir una Escola digna; contents perquè el nostre somni també s’havia complert, i contents també perquè era el somni de les moltíssimes persones que de manera generosa i solidària ens han ajudat.
Per això l’ONG Mans Mercedàries us volem donar les gràcies pel vostre suport i per haver estat al costat de les nenes i nens d’Ongata Rongai; i us esperem el dia 25 de setembre a les 19h al Centre Cultural per poder-vos explicar aquest 32è Camp de Treball, perquè vosaltres també heu format part d’aquest Projecte.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE ENS HEU AJUDAT
ENTRE TOTS FEM UN MÓN MILLOR
No Comments