LES VOLUNTÀRIES I VOLUNTARIS DEL 31è CAMP DE TREBALL DE L’ONG MANS MERCEDÀRIES JA SOM A CASA

Ahir dia 3 d’ agost, les Voluntàries i Voluntaris del 31è camp de Treball de l’ONG Mans Mercedàries Angola’25 hem tornat a casa, contents/es d’una experiència increïble a Angola, i de la feina acabada del nostre Projecte. I ens hem trobat amb la gran rebuda de les nostres famílies amb cartells i pancartes de benvinguda,i amb els petons i abraçades de l’alegria de tornar a casa.

Alegria i tristesa, dos sentiments molt forts que se sent sempre quan ets a Angola.

Els Kudielela ja ens esperaven a peu de carrer de la Missió i quan vam baixar de les camionetes tot van ser petons i abraçades, un gran cartell de «Bem Vindos» ens donava la benvinguda a Kudielela, tornàvem a Angola, tornàvem a casa.

Tornar a Angola és sempre una immensa alegria, sentir els riures dels nens i aquells ulls preciosos que sempre et miren i et pregunten sobre tot, que t’abracen sempre i et fan sentir estimada, et fan sentir la seva família, la gran Família Kudielela.

Que grans i guapíssims estaven tots els Kudielela, i tots ens volien explicar el què estaven fent, allò que els agrada o preocupa, i volien saber tot de nosaltres, i volien conèixer les noves voluntàries. Vam tornar a fer jocs, balls, a cantar cançons, a aixecar castells i també vam fer teatre. Vam repartir el munt de regals que portàvem i les fotos de padrins i padrines als nens. Vam tornar a visitar les cataractes de Kalandula i del Kwanza, i vam tornar a sentir la força de la selva,  de la terra d’Angola i de la natura tan salvatge del salt d’aigua de les cataractes. La nostra feina també va ser pintar i decorar parets de l’Escola Kudielela de Montserrat Vilanova Puertas de Malanje i de l’Escola Irmã Palacios de Luanda.

També ens esperaven les «irmãs», La Josefina, La Lolita, la Bibí, la Bela i l’Augusta; dones increïbles i valentes que fan una feina que sembla impossible que elles soles la puguin dur a terme, en un lloc tan pobre, amb tanta inseguretat i amb tantes mancances. A Vila Matilde (Malanje), la Fina a l’orfenat de Kudielela, la Lolita dirigint l’escola Kudielela de Montserrat Vilanova Puertas, la Bibí dirigint el «Posto de Saüde as Mercés»; a Benfica (Luanda), La Bela dirigint l’Escola Irmã Palacios i l’Augusta col·laborant amb la comunitat. Son dones molt necessàries a Angola, son dones que donen la seva vida per les persones més necessitades, i ho fan de tal manera que sembla fàcil la seva tasca, quan en realitat tirar endavant les missions és com un miracle diari.

Les «irmãs», igual que els Kudielela, també en esperaven i ens van rebre amb abraçades i petons, i ens van cuidar molt tot aquest temps a Àfrica.

Aquest any a Angola hem compartit un temps meravellós amb un equip de voluntàries increïble, incansables. Un equip de noies plenes de força i il·lusió, que van saber «ser presència» entre els Kudielela. Van saber riure i també plorar amb els nens, van saber escoltar i consolar, cantar i ballar, però sobre tot els van estimar.

Però aquesta terra que t’atrapa i que et fa sentir tan estimada també et provoca sentiments de tristesa. Quan vam marxar de Kudielela, tot eren plors i llàgrimes en mig d’abraçades i ens preguntaven quan tornaríem i ens demanaven que no els oblidéssim mai. Ens deien que si érem família Kudielela ens havíem de quedar i no podíem marxar.

Dir-se adéu és molt dur i quan les camionetes s’allunyaven de Kudielela i deixaven enrere els nens i les «irmãs», el nostre equip de voluntàries ploràvem i una part de nosaltres es quedava allà, una part del nostre cor «fica», es va quedar a Kudielela. Sabem que l’ONG Mans Mercedàries tornarem a Angola, fins aleshores, aquesta part del nostre cor es queda per estimar-los, per abraçar-lo i perquè entenguin que, encara que lluny, som la seva família i que sempre som al seu costat perquè som Kudielela com ells. Per això aprofitem, una vegada més, per agrair a tots els padrins i padrines de Kudielela que formen part d’aquesta gran família i a totes les persones, entitats i Ajuntaments que sempre «son presència» al seu costat.

MOLTES GRÀCIES A TOTHOM

ENTRE TOTS FEM UN MÓN MILLOR.