LES VOLUNTÀRIES I VOLUNTARIS DEL 29è CAMP DE TREBALL DE L’ONG MANS MERCEDÀRIES JA SOM A CASA. INAUGURACIÓ ESCOLA IRMÃ PALACIOS

Ahir dia 5 d’ agost, les Voluntàries i Voluntaris del 29è camp de Treball de l’ONG Mans Mercedàries Angola’23 vam tornar a casa, contents/es d’umna experiència increïble a Angola, i de la feina acabada amb la inauguració de l’Escola «Irmã Palacios» del barri de Benfica-Luanda.

Els Kudielela ja ens esperaven, la Fina la Lolita, la Bibí i la Bela ens deien que feia molt de temps que no anàvem a Angola, i nosaltres estàvem amb «saudades» (enyorança) d’Angola.

Aquest any tornàvem a Angola, i tornar a Kudielela és com tornar a casa, perquè allà tenim els nostres nens, la gran família Kudielela. Aquesta gran família que va començar després de la guerra d’Angola, quan la Fina Cortadella i l’Ana Mª Cenizo, Mercedàries Missioneres de Barcelona, van començar a recollir nens em mig de les bombes. Aquí va començar el Lar Kudielela, que em Kimbundu vol dir esperança. Era l’esperança d’uns nens que no tenien ningú, que havien perdut les famílies a la guerra i estaven sols pels carrers.

Amb els anys aquesta família s’ha anat fent gran, i nosaltres que en formem part, quan anem a Angola, ens sentim part de tot això. Aquesta gran família de Kudielelas, Mercedàries Missioneres, padrins i padrines del Lar; tenim uns llaços molt forts tot i estar a molta distància.

Quan vam arribar… què grans estaven tots els Kudielelas! tot van ser petons i abraçades i entre llàgrimes de benvinguda ens deien que ens estimaven molt i que durant tot aquest temps ens esperaven i estaven amb «saudades de nos».

Abraçar-los va ser increïble, érem a casa nostra, abraçar la Fina, la Lolita, la Bibi, les Mercedàries Missioneres de Barcelona que són a la Missió de Vila Matilde, va ser com tornar a aquella casa que tens lluny, però que sempre és casa teva.

Angola  és una terra molt dura, i fa que la gent també ho sigui, però els Kudielelas són tendres i molt sensibles, i ens van rebre amb cançons i balls i amb una gran foguera que simbolitza la benvinguda a la Terra Africana.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

El nostre Projecte era a Luanda, l’Escola «Irmã Palacios» al barri de Benfica, però hem passat  la meitat del 29è Camp de Treball a Vila Matilde-Malange, amb els Kudielelas, ballant,  jugant, repartint els regals que molta gent generosa ens havia donat,  fent excursions a les Cataractes de Kalandula, on te n’adones que estàs al mig de la selva, d’una natura que quan t’envolta et fa sentir al marge de tot el món;  i també a les Cataractes del Kwanza, on els «Xiquets de Kudielela» van fer una torre de quatre, un castell que havíem estat assajant moltíssim. Hem estat al «Posto de Saude» ajudant i vam compartir moments amb les àvies i avis de Vila Matilde. Hem pogut tornar a sentir l’olor de la terra cremada de l’Àfrica, els sons i cançons d’Angola i hem pogut tornar a menjar «bolinhos», uns dels dolços més bons del món.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

 També hem pogut acabar el nostre Projecte. Durant la segona part del nostre camp de Treball hem estat a l’Escola «Irmã Palacios» de Benfica-Luanda, hem pintat i pintat i treballat a l’obra amb els paletes, pintors, ferrers… i finalment hem pogut fer la gran «Inauguraçao», la inauguració de l’Escola «Irmã Palacios», una escola que inicialment havia de ser solament per a nenes, però tenint em compte la quantitat de canalla que està per als carrers sense escolaritzar, el Govern  d’Angola va demanar a les nostres mercedàries Missioneres que fos una escola d’Educació Infantil i d’Educació Primària tant per a nens com per a nenes, i a canvi, el Govern d’Angola pagaria el professorat i passaria a ser una Escola Concertada. és per aquest motiu que el curs no començarà el 2023, sinó el 2024, per poder realitzar tot aquest Protocol educatiu, perquè la segona fase de  l’Escola «Irmã Palacios» quedarà acabada a finals d’agost.

• 

• 

• 

• 

S’ha pogut acabar el Projecte de la segona fase de l’Escola «Irmã Palacios», perquè l’Equip de Voluntàries i Voluntaris ha estat increïble. Un equip que ha treballat moltíssim, que ha sabut compartir els moment de jocs i riures amb els Kudielelas i que de manera generosa ha donat tot el seu temps i el seu esforç per acabar l’Escola «Irmã Palacios» tan necessària en aquest barri de Benfica-Luanda.

• 

• 

• 

Moltes gràcies Kudielelas per les vostre abraçades i somriures; moltes gràcies Fina, Lolita , Bibi, Bela i Antonia per cuidar-nos tant i ajudar-nos cada dia em aquesta Terra Africana, moltíssimers gràcies Voluntàries i Voluntaris pel vostre gran esforç per finalitzar el Projecte l’Escola «Irmã Palacios»

MUITO OBRIGADA ANGOLA  PER FER-NOS SENTIR COM A CASA

ATE A LA PRÓXIMA

ESTAMOS JUNTOS

Moltíssimes gràcies a totes la padrines i padrins de Kudielela per formar part d’ aquesta gran família, per al vostre ajut constant, per ser-hi sempre, per estimar els Kudielela, i per fer-los sentir part de les vostres famílies… sense vosaltres el Lar de Kudielela no existiria.

Moltíssimes gràcies a l’Ajuntament de Martorell, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, als nostres socis de l’ONG Mans mercedàries que heu ajudat amb el vostre suport a poder finalitzar el Projecte,

Moltíssimes gràcies a tots/es els col·laboradors, i a totes les Entitats, Empreses i particulars que ens heu donat material per a Angola, i que hem pogut repartir a Kudielela i a Benfica-Luanda.

Moltíssimes gràcies a totes les persones que durant el nostre 29è camp de Treball heu estat fent sempre difusió del Projecte «Irmã Palacios», el nostre Instagram, facebok, Web, Martorell TV, Ràdio Martorell, l’Informador.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTHOM

ENTRE TOTS FEM UN MÓN MILLOR