Les voluntàries i voluntaris del 28è Camp de Treball KENYA’22 de l’ONG Mans Mercedàries ja hem tornat a casa.

Aquest any tornàvem a Kenya, una terra màgica, de gent acollidora i molt bona que ens esperaven amb els braços oberts. Tornàvem a Kenya per acabar el Projecte de l’Escola Lutgarda d’Ongata Rongai i fer-ne la inauguració. Pot ser un dels reptes més grans que hem tingut en un camp de treball.

Aquest repte d’acabar les obres era complicat perquè el cost d’una Escola com aquesta, suposa molts diners, però una part del repte l’havíem aconseguit aquest hivern i primavera gràcies a les moltíssimes persones generoses i solidàries que van respondre a la nostra crida per Kenya. Van ser tantes les persones que van ajudar, que es va poder tancar sostre de l’escola Lutgarda. Com diuen a Kenya «God is good all the time» (Déu és bo sempre) i segur que Déu ens va ajudar a arribar al cor de tantes persones generoses i de tantes Mans Mercedàries.

Teníem el primer repte superat, però calia acabar l’Escola, adequar aules, dibuixar, pintar-les i decorar-les i poder fer la inauguració. Això que semblava molt difícil, ho vam aconseguir perquè dúiem el millor dels equips de voluntaris: els de Martorell i els de Santander.

• 

• 

L’Equip de Martorell: El Sergi, la Gal·la, el Pere, l’Aina, el Ton i la Montse eren un equip molt potent perquè en temps d’Escola, sempre havien fet tots junts molts actes solidaris, teatres, musicals i recollides solidàries… ho sabíem fer molt bé, ja ho tenien per ma. L’Equip de Santander: El Fernando i la Pilar, un altre equip potent que durant els darrers anys han fet Fires Solidàries i «Cocidos Solidarios»… ho sabien fer molt bé, també ho tenien per ma.

Però sempre queda el dubte… ens donarà temps? Podrem inaugurar?

I com sempre, quan arribes a Kenya, totes les pors se’n van, desapareixen. Quan a l’aeroport ens van rebre les nostres Sisters of Mercy i ens van abraçar, les pors de si podríem o no acabar l’Escola les vam deixar enrere.

Quan amb la camioneta de l’Escola i una altra per totes les bosses i equipatges que dúiem l’Equip de Kenya’22 vam arribar a Ongata Rongai de matinada, davant els nostres ulls va aparèixer l’Escola Lutgarda, l’Edifici acabat, el segon pis fet i la teulada tancant l’Escola. Tots estàvem molt emocionats i amb forces per aconseguir adequar, pintar i decorar tot aquest segon pis.

Els nens i les nenes ja ens esperaven, de fet, esperaven les voluntàries i voluntaris de l’any passat, aquests no hi eren, però amb els nous voluntaris i voluntàries va ser increïble. Vam fer jocs, tallers i vam ballar com mai abans s’havia fet en un camp de treball, però per aquests voluntaris i voluntàries que a l’escola havien fet teatre i musicals, això era molt fàcil. Els nens i les nenes estaven tan entusiasmats ballant i ballant que era l’hora de plegar i ells volien seguir. I vam poder repartir els regals que portàvem als nostres equipatges i que ens havia donat molta gent i entitats molt generoses.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Els professors i altres treballadors de l’Escola ja ens esperaven, per tornar a fer plegats tallers, jocs, balls i conviure i compartir moments de celebracions i festa.

La gent del barri ja ens esperava. «Feel at home» ens van tornar a dir, com sempre, sentiu-vos com a casa vostra. I és que tornar a Ongata Rongai és com tornar a casa, amb els nostres amics del barri.

Les Sisters of Mercy ja ens esperaven  perquè ens estimen molt i ens ho demostren sempre que anem a Kenya, ens cuiden, ens ajuden i estan sempre per nosaltres.

Retrobar-nos amb tothom, caminar pel barri, veure els animals, visitar els Maasai… és tornar al mon màgic de Kenya.

Avui hem tornat a casa, i ens han rebut a l’Aeroport totes les nostres famílies, i hem tornat contents d’haver pogut inaugurar l’Escola Lutgarda d’Ongata Rongai, perquè era el somni de la Carmen Acín, la Mercedària Missionera que ens va deixar el dia que vam començar aquest Camp de Treball i que va iniciar el Projecte; el somni de les Sisters of Mercy que han tirat endavant aquest Projecte des del 2015; el somni de les famílies i nens i nenes d’Ongata Rongai que volien tenir una escola digna; contents perquè el nostre somni també s’havia complert, i contents també perquè era el somni de les moltíssimes persones que de manera generosa i solidària ens han ajudat.

Per això l’ONG Mans Mercedàries us volem donar les gràcies pel vostre suport i per haver estat al costat de les nenes i nens d’Ongata Rongai; i us esperem el dia 9 de setembre a les 19’30 h al Centre Cultural per poder-vos explicar aquest 28è Camp de Treball, perquè vosaltres també heu format part d’aquest Projecte.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE ENS HEU AJUDAT

ENTRE TOTS FEM UN MÓN MILLOR