Les voluntàries i voluntari de Moçambic ja són a casa

Ja som a casa les voluntaries i voluntari del Camp de treball de Moçambic 2021 des del dia 5 d’agost.

Un Camp de treball desitjat i viscut malgrat la pandèmia i els riscos que comportava perquè ens podia mes la il·lusió que la recança.

Aquest camp estava pensat íntegrament en l’educació per la salut i acompanyament de les nenes del lar Tiberíades de Katembe i dels nens i nenes de la Escola Bressol Lutgarda Mas i Mateu, també a Katembe.

El motiu principal era el projecte d’Educació per la Salut de la Clàudia on s’integrava l’activitat física, hàbits higiènic i salut emocional; així com la participació en els tallers d’activitat física del Xavi i la Sheila, la col·laboració de la Blanca en els tallers d’higiene i els tallers de cant preparats per la Montse.

L’escola infantil (escolinha) ens la vam trobar tancada a causa de la Covid-19 i una de les nostres tasques, també, va consistir en ajudar a les irmas i millorar les petites mancances perquè estigues preparada per a poder-la reobrir atès que és l’única escola infantil del barri. Hem realitat la tasca pintant parets, mesurant totes les distancies de seguretat i senyalitzant tot el que calia. Davant aquest esdeveniment els tallers van passar a ser únicament per les nenes del Lar

Els tallers d’activitat física i hàbits saludables van ser tot un èxit!! Les nenes els van gaudir i van aprendre molts conceptes nous. També van disfrutar dels tallers de salut emocional. Aquests tallers van ser tot un repte; no era fàcil. Totes elles són nenes majoritàriament orfes amb mancances per nosaltres impensables i ens va sorprendre gratament la seva activa participació i la seva màxima sinceritat.   

• 

• 

També van gaudir de cantar i aprendre noves cançons. Però no només ens vam limitar a això, van aprendre a escoltar, a fer canons, a tenir solistes, segones veus i a tot això els hi vam afegir les coreografies! Són nenes que porten la música a dins, de per si ja canten… des que es lleven, per beneir la taula, per felicitar i fins i tot per anar a dormir; les escoltes cantar a totes hores!

Amb les escoles tancades per ordre del govern moçambiquès i, per tal, que les nenes no perdessin els seus hàbits d’estudis i no es retardessin en matèria, les voluntàries vam fer tasques de reforç escolar, classes d’angles i tallers de lectura i comprensió lectora. Tot i això, les nenes disposen de dos explicadors (estudiants universitaris) que donen atenció escolar i treballen tot allò que no entenen; venen dos dies a la setmana i s’organitzen per torns ja que hi ha nenes que van a diferents cursos i hi ha diferents nivells.

• 

• 

Vam anar fent sortides perquè es poguessin esbargir i poguessin sortir del Lar, després del tancament de les escoles. La majoria d’elles eren pel barri on ens van mostrar les seves escoles (dos de primària i una de secundària), el centre de salut i la platja a buscar petxines per a poder fer collarets i polseres.

A més, vàrem tindre l’oportunitat de fer dos excursions més llargues, tot i les restriccions; vam anar a l’Illa d’Inhaca on el repte va ser agafar 3 vaixells i a la Quinta Bobo Inés on les monges tenen una finca.  Totes les sortides i excursions van ser viscudes intensament i amb molt il·lusió per part de tots!

• 

• 

D’aquest camp de treball ens quedem amb les abraçades, petons, rialles, balls i cançons de les meninas del Lar Tiberiades, Entre tots ells, sense saber-ho, ens han fet créixer com a persona i aprendre a viure més amb menys. La capacitat que tenen tots ells de rebre’ns amb els braços oberts i deixar-nos formar part de la seva família no té preu. Lar Tiberiades, ha estat la nostra segona llar. Un lloc on ens sentim lliures, un lloc on ens sentim a casa, un lloc on sentim amor, un lloc on ens sentim apreciades, un lloc on sentim.

Hem tornat a casa amb la satisfacció d’haver aprofitat intensament cada moment de la nostra estada per ajudar a les Irmas Mercedaries i a les nenes  del Lar. Amb l’aprenentatge que suposa  conèixer cultures i formes de vida “coetáneas” i tant diferents.

Amb el cor ple de l’amor compartit i amb l’esperança de poder tornar a abraçar-les.

MUITO OBRIGADA! KANIMAMBO KATEMBE!

ESTAMOS JUNTOS!