LA ROSA PLANAS, MERCEDÀRIA MISSIONERA DE BARCELONA ENS HA DEIXAT, QUE DESCANSI EN PAU

L’ONG Mans Mercedàries us volem comunicar que la Rosa Planas, Mercedària Missionera de Barcelona, ens ha deixat. Avui és un dia molt trist per al Món Mercedari i per a l’ONG Mans Mercedàries, perquè la Rosa era una persona molt estimada per tothom.

La Rosa Planas va estar més de quaranta anys a les Missions Mercedàries de Venezuela, en temps molt difícils, i treballant sempre entre les persones més necessitades. Ella sempre ens explicava històries de quan estava a «Los Robles» i a «Caraballeda», pels inicis de les Missions a Amèrica, de tot el que havien patit la gent d’allà.

Un bon dia la Rosa va arribar a l’Escola la Mercè de Martorell, a la Porteria de l’Escola, i va estar anys al servei de les famílies de l’Escola, dels nens i nenes i del professorat. Totes les persones del Col·legi la Mercè de Martorell l’estimàvem molt perquè la Rosa era una persona molt especial, una dona progressista d’una gran bondat, sempre a punt per ajudar, capaç de fer-te riure en moments difícils i sobre tot una persona que no es cansava mai de treballar per als més necessitats.

A Martorell també es va dedicar a la Parròquia, era l’organista de la nostra Església de Santa Maria, la Rosa una figura tan petitona, i asseguda davant del teclat, feia sonar l’orgue com ningú ho havia fet mai. També va crear el grup de «Vida Creixent» trobades amb famílies de Martorell per parlar de l’Evangeli i com deia ella, «per parlar del món, a veure si el podem arreglar».

Tot el temps que la Rosa va estar a Martorell va formar part de la Junta de l’ONG Mans Mercedàries juntament amb la resta de Mercedàries Missioneres de la nostra Comunitat de Martorell, la Montserrat Domènech, la Núria Moragas i l’Antònia M. Tobella. Durant aquest temps vam aprendre molt de la Rosa, de la seva bondat, de la seva manera de fer i de parlar. Era una persona molt resolutiva i molt implicada en tots els Projectes de l’ONG Mans Mercedàries.

La Rosa era del Barça, era molt del Barça, i li agradava anar al Camp Nou amb el Ton a veure jugar el seu equip… i com cridava la Rosa. Els qui estaven al seu voltant reien de veure la Rosa vestida de Mercedària, dreta aplaudint el Barça. I ella sempre deia «escolta que jo sóc normal com tothom».

Però no, la Rosa no era normal com tothom, la Rosa era una persona gran, molt gran per tot el que havia fet i per això ara que ens ha deixat, el buit que queda és molt gran, i són moltes les llàgrimes que ploraran aquesta buidor. Caldrà resar molt per omplir aquest gran forat que deixa la nostra estimada Rosa.

Des de fa uns anys, la Rosa era a la Comunitat de Zaragoza, i quan l’ONG Mans Mercedàries hi anàvem a fer les xerrades dels Camps de Treball, sempre ens rebia dient «estimat Ton, estimada Montse, jo vaig ser molt feliç a Martorell, tinc molts records, però aquí també estic molt bé». Aquest mes de novembre, com cada any l’ONG Mans Mercedàries vam tornar a Zaragoza, i la Rosa ja ens esperava amb el seu somriure, amb tota la gran Comunitat de Mercedàries Missioneres de Zaragoza, i ens repetia una vegada més «doneu molt records a Martorell, jo vaig ser molt feliç allà».

La Rosa ha deixat una gran petjada al nostre poble i als nostres cors, un model de vida per a tothom; i ens ha deixat en aquest Temps d’Advent, camí del Nadal, La Rosa marxa en un temps de Llum ple d’Esperança i d’Amor.

Estimada Rosa descansa en Pau, t’hem estimat, t’estimem i t’estimarem sempre.

1 Comment
  • Maria Planas

    diciembre 9, 2024 at 11:07 am Responder

    Moltíssimes gràcies per aquest recordatori, una abraçada

Post a Comment

Translate »