LA CONCHITA FERNÁNDEZ, MERCEDÀRIA MISSIONERA DE BARCELONA, ENS HA DEIXAT

Avui dia 16 de setembre, la Conchita Fernández, Mercedària Missionera de Barcelona, ens ha deixat i des de l’ONG Mans Mercedàries volem donar el condol a tota la nostra família de Mercedàries Missioneres, a la Casa General, a la Casa Provincial, a totes les Comunitats i molt especialment a tota la seva família amb qui estava molt unida.

La vida de la Conchita, com a Mercedària Missionera de Barcelona, va començar a Corella (Navarra), on hi va fer el noviciat, i on ella després va ser mestra de novícies; sempre deia que a Corella ella havia après molt i que havia estat un temps molt feliç de la seva vida, amb les seves companyes de noviciat, i amb totes les que després van ser les seves alumnes. La Conchita havia deixat Santander, la seva família i la seva terra que tan estimava, per anar a Navarra, on va hi trobar la seva gran Família Mercedària

Va ser  la Mare General de les Mercedàries Missioneres de Barcelona quan era molt jove, i ho va ser durant molts anys, llavors va haver de deixar Navarra per traslladar-se a Barcelona a la Casa Mare de Sant Gervasi de Cassoles. Com a General va haver de viatjar per totes les Missions Mercedàries del Món i sempre deia que dels seus viatges n’havia après molt,  de la gent més humil i més senzilla.

De Barcelona va marxar a Zaragoza quan va ser escollida com a  Mare Provincial de les Mercedàries Missioneres de Barcelona. La Provincial és la Mercedària que coordinada cada País del món Mercedari, La Conchita ve ser Provincial d’Espanya, i és aleshores quan vam començar a compartir la nostra vida amb la seva. L’ONG Mans Mercedàries vam treballar al costat de la Conchita durant els molts anys que va ser Provincial i vam aprendre moltíssim del seu “saber fer”.

Era una dona progressista i solidària, sempre preocupada pels més necessitats i sempre intentant ajudar tothom. Era resolutiva, decidida i no li espantava res; però ho era d’una manera tan dolça i tendra que davant de qualsevol problema tot ho feia fàcil. Quan es presentava una dificultat sempre deia ”no te preocupes, no será tan grave, lo podremos solucionar”. Tenia una elegància increïble, l’elegància dels de Santander; la Conchita sempre deia “ser monja no està reñida con ser elegante” i reia.  Tenia un humor discret, molt discret, però que et feia riure moltíssim, de vegades pensaves, “ això t’ho ha dit la Conchita?”. Era una persona molt culta, sabia de tot i li agrada saber del Món.

Des de fa un anys, la Conchita sempre estava a la Comunitat de Zaragoza, primer com a superiora i amb els anys, com a Religiosa de la Comunitat. La trobàvem cada mes de novembre quan l’ONG Mans Mercedàries anem a Zaragoza a fer les Xerrades dels Camps de Treball a l’Escola, a la Comunitat de Mercedàries Missioneres, i a socis/es i padrins/es de l’ONG Mans Mercedàries, i  sempre ens rebia amb el millor dels seus somriures, i  ens deia “hombre, hombre mira quien ha venido, Ton y Montse, a explicarnos sobre África, yo eso no me lo pierdo” y ens abraçava molt contenta, era de les persones que abraçava suau, però que et feia una abraçada forta. Sempre ens agradava parlar amb ella, escoltar-la era sempre aprendre.

La Conchita es va començar a trobar malament i va marxar de Zaragoza cap a Sant Gervasi de Cassoles on hi ha la Casa General i també la Comunitat de les monges més grans. Tot i la seva malaltia la Cochita mai havia perdut el seu bon humor ni la seva elegància, i com sempre ens rebia amb les seves abraçades i la seva il·lusió per sentir històries d’Àfrica.

Avui la Conchita ens ha deixat, ja no sentirem més aquell riure especial que ens feia riure a tothom, tampoc sentirem més la seva veu amb les seves rebudes , però la recordarem sempre; i recordarem la persona tan bona i generosa que sempre va ser, sempre disposada a ajudar tothom, una persona sempre alegre i positiva. I nosaltres, totes les persones que l’estimem, avui resem per ella i donem gràcies a Déu per tot el temps que l’hem tingut amb nosaltres.

Estimada Conchita gràcies per la teva bondat, per la teva generositat, gràcies per ser-hi sempre, pel teu riure, per les teves paraules de  suport, per tot el que hem après de tu i sobre tot moltes gràcies per haver estat un model per a totes nosaltres.

Et trobarem a faltar Conchita, t’hem estimat, t’estimem i t’estimarem sempre.

Descansa en Pau.

TU HAS FET UN MÓN MILLOR